El Comissari alemany de protecció de dades, Johannes Caspar, ha anunciat avui que prohibeix als llocs web alemanys utilitzar l'eina gratuïta Google Analytics.
Google Analytics és, ara per ara una eina bàsica per al mesurament i anàlisi del trànsit per a qualsevol lloc web. És gratuïta, fàcil d'implementar, i ofereix molta informació al webmaster:
– D'on procedeix el trànsit que arriba al web: quin percentatge arriba a través de cercadors o mitjançant quins llocs que ens enllacen. Quins són els llocs que ens enllacen.
– Les visites que arriben de cercadors, quines paraules són les que han utilitzat per arribar fins a la nostra web.
– Quant de temps roman el usuari en el nostre lloc.
– Què pàgines són les que més li han interessat a la majoria.
– Quin és el seu país d'origen…
Dades molt importants perquè la web vagi millorant i oferint cada vegada continguts de millor qualitat per la seva audiència.
No obstant això, el comissari alemany ha argumentat que la recopilació d'adreces IP podria violar la privacitat dels ciutadans. I ha amenaçat amb multes de fins a 50.000 euros per a l'empresa que l'utilitzi a la seva web.
Amb el que sabem, al nostre país, encara que un webmaster sàpiga que li ha visitat un usuari des de la IP 43.125.87.19 el 13 de gener a les 17:04 no li aporta cap dada personal.
L'únic que sap que aquesta direcció estava assignada al router de José Perez i el seu domicili és el proveïdor d'internet (Telefónica, Que, Taronja, Vodafone…) que li proporciona l'accés al Sr.. Pérez. I aquestes companyies no han de facilitar a ningú aquesta informació sense una ordre judicial.
És possible que el comissari alemany sàpiga alguna cosa que nosaltres ignorem. Una altra possibilitat és que tingui ganes de sortir a les notícies o fins i tot que sigui més papista que el Papa.
Encara que es tracti d'un servei gratuït, per a Google això suposa un greu menyscapte, perquè ara la majoria d'empreses no sabrà si el seu pressupost en publicitat en línia està sent útil o no. I en aquest escenari, el normal és que redueixin la seva despesa en publicitat en Adwords (una importantíssima font d'ingressos de Google, motiu pel qual va comprar i ofereix gratis el servei Analytics).
En aquest escenari, el normal és que els senyors de Google es gastin el que calgui en advocats i que denunciïn al comissari alemany davant els tribunals. I que a més li exigeixin danys i perjudicis. I si finalment els donen la raó, igual que a Espanya, no pagarà el senyor comissari que comet la cacicada, sinó els soferts contribuents. Encara que potser li donin la raó al Sr. Gaspar. Ja veurem.
Queden moltes incògnites sobre el futur d'aquest assumpte, però l'única cosa certa és que totes les empreses alemanys que decideixin fer-li cas al seu comissari tornaran a l'edat mitjana d'internet i seran menys competitius, perquè tindran molta menys informació útil per anar millorant la seva web. I els que decideixin desobeir, tindran una espasa de Dàmocles sobre els seus negocis. Ara els toca a les empreses alemanyes triar entre el foc i les brases.
En lampista alemany que tingui un web, suposo que li serà igual. Ara bé, per l'empresa alemanya la base de negoci és internet (botigues virtuals de tot tipus, webs de serveis gratuïts que es financen amb la publicitat…) si suposa un cop. Encara que si la cosa es posa lletja, el normal és que aquests últims es plantegin desviar els seus negocis d'internet a altres països amb autoritats menys intervencionistes, que al cap ia la fi, limitar internet, en molts casos és com posar-li portes al camp.
Només espero que el director de l'Agència de Protecció de Dades espanyola no decideixi erigir-se com campió europeu i mundial de la protecció de dades i prohibir aquí també.
El nostre bon client i amic, periodista Salvador Medela Gent, ha publicat recentment la seva novel·la, “